Temàtiques


– Perspectives Legals i Accés dels Usuaris


– Economies, Nous Models P2P i Sostenibilitat Distributiva


– Educació i Accés al Coneixement


– Programari Lliure i Estàndards Oberts:
Filosofia Hacker de Coneixement Compartit i Eines d’Acció


– Lògica Organitzativa i Implicacions Polítiques de la Cultura Lliure



PERSPECTIVES LEGALS I ACCÉS DELS USUARIS


Anar a 10 Necessary and Urgent Measures to Protect the Knowledge Society by eXgae
Anar a Asking for an open internet in Europe (web)
Anar a Consumer International. IP-watchlist09 (pdf)
Anar a Tratado del Movimiento A2K (Acces to Knowledge) (pdf)
Anar a Propuesta de Amigos del Desarrollo (Argentina, Bolivia, Brasil, Cuba, Ecuador, Egipto, Irán, Kenya, Perú, República Dominicana, Sierra Leona, Sudáfrica, Tanzanía y Venezuela) en la Organización mundial de la Propiedad Intelectual de la ONU (pdf)
Anar a La Resolucion sobre aplicación de los derechos de propiedad intelectual de TACD (Trans Atlantic Consumer Dialogue (trans Atlantic Consumer Dialogue) (pdf)
Anar a Co-ment sobre els acords de la Coalició Europea i ACTA

Des del punt de vista legal es tracta d’identificar les esquerdes a les legislacions nacionals i els acords internacionals per a forçar modificacions i buscar una estratègia enfront dels abusos de les polítiques sobre difusió del coneixement i cultura, a nivell tant de relacions privades i contractuals com davant les normatives i polítiques públiques internacionals.

És necessari prendre en consideració els drets dels usuaris a la cultura, el coneixement i la informació. La tendència dels últims anys ha trencat l’equilibri entre els drets dels usuaris i consumidors i els productors i creadors i és necessari restablir-lo. En això la regulació d’Internet juga un paper fonamental i d’aquí els intents dels governs i les grans empreses per controlar-la. A nivell mundial l’ACTA, el tractat contra la pirateria i la falsificació, amenaça amb restringir els nostres drets amb l’excusa de salvaguardar els interessos dels autors, deixant fora a la societat civil com interlocutora. A nivell europeu, el Paquet de Telecomunicacions a punt d’aprovar-se pot acabar amb la neutralitat en la Xarxa i atorgar el control dels continguts i la informació a les empreses de telecomunicacions i la indústria de l’entreteniment. Tots aquests desenvolupaments acabaran configurant el futur.

Aquesta secció es dividirà en 3 subgrups:

  • Accés al coneixement i drets dels ciutadans
  • En un món globalitzat les decisions i les polítiques d’uns pocs governs tenen la capacitat de determinar el desenvolupament de societats i els drets dels ciutadans de tot el món. És necessari reinterpretar el règim d’excepcions i limitacions i la configuració dels drets de reproducció i posada a la disposició dels tractats i normes de propietat intel·lectual d’acord amb els desenvolupaments de la tecnologia, de manera que, sense perdre de vista el dret dels autors a obtenir una retribució justa pel seu treball, no es limitin les capacitats que la anomenada societat de la informació pot aportar a la innovació i la creació i distribució entre iguals.

    Cal assegurar que les legislacions treballin per a reduir les diferències Nord i Sud, abordant la cultura i el coneixement d’una forma que va més enllà del simple valor econòmic. L’Agenda de Desenvolupament de la WIPO és un punt de partida.

  • Regulació del repartiment dels drets d’autor
  • Els principals conflictes entre usuaris i creadors s’estan articulant sobre un model de repartiment de drets d’autor i implementació de les lleis de propietat intel·lectual arcaic, per no dir mafiós: es tracta d’implementar alternatives que facilitin l’accés des de la perspectiva dels ciutadans i la innovació des del punt de vista del creador-productor.

  • Regulació d’Internet.
  • Els intents d’acabar amb la neutralitat de la Xarxa, el control dels continguts i l’ús dels drets d’autor com arma de censura i vigilància estan intentant introduir-se en les legislacions internacionals i institucionalitzar-se, passant per sobre dels drets fonamentals.


ECONOMIES, NOUS MODELS P2P I SOSTENIBILITAT DISTRIBUTIVA


Aquesta secció es dividirà almenys en 2 grups de treball. El primer d’ells s’ocuparà dels nous models que sorgeixen de les noves formes d’organització i el segon de les noves propostes d’explotació que han sorgit i en les quals es qüestiona la necessitat dels intermediaris.

També per a l’economia, la gestió del coneixement i la cultura són fonamentals. Cada vegada existeixen més veus que es plantegen des del punt de vista econòmic el cost que en termes generals suposen per a la societat i el seu desenvolupament els models d’explotació de la cultura i el coneixement basats en drets exclusius de durada excessiva. Propiciat per Internet el focus de l’economia es desplaça de la propietat a l’accés. La filosofia de la cultura lliure, heretada del programari lliure, és la demostració empírica de que una nova ètica i una nova empresa basada en la democratització del coneixement i dels mitjans de producció són possibles. Desapareixen els intermediaris i l’autor es converteix en productor de les seves obres.

També les xarxes P2P han suposat una revolució en la forma d’aproximar-se a la creació i intercanvi d’informació i coneixement. De la seva filosofia han sorgit noves formes corporatives de treball i difusió del coneixement, no jeràrquiques sinó rizomàtiques.


EDUCACIÓ I ACCÉS AL CONEIXEMENT


Anar a Education document proposal + wheeler declaration

Enfront de l’enfoc empresarial de l’educació, existeix una perspectiva basada en les idees de compartir i cooperar. S’estan desenvolupant formes d’accés al coneixement que aprofiten les noves eines educatives i de difusió del coneixement que proporcionen Internet i la cultura digital.

En l’àrea de l’educació i l’accés al coneixement estan emergint amb força moviments que desafien les restriccions imposades per les lleis actuals de patents i drets d’autor, defensant les llibertats d’estudiantes, educadors, usuaris i productors. Mentre alguns advoquen per la reforma o l’abolició d’aquests règims, uns altres en fan ús (i els reverteixen) mitjançant copyleft i llicències lliures per a construir un procomú de coneixement lliure que atorgui les llibertats i la transparència necessàries per a una societat lliure. Cadascuna d’aquestes estratègies està promoguda per moviments que inclouen el reforç del domini públic, l’accés obert, els recursos educatius oberts, els materials educatius lliures, l’accés al coneixement i molts altres. Educadors, estudiants i altres que comparteixen aquestes conviccions s’estan unint com part d’una iniciativa mundial per a millorar, potenciar, enriquir i fer més accessibles l’educació i el coneixement en general.


PROGRAMARI LLIURE I ESTÀNDARDS OBERTS: FILOSOFIA HACKER DE CONEIXEMENT COMPARTIT I EINES D’ACCIÓ


Documentos de trabajo
Ir a Algunos Principios Tácticos por Teresa Malina para “Copyleft, manual de uso” – ed. Traficantes de sueños (Co-ment)

Al voltant d’aquest moviment s’han desenvolupat alternatives d’acció amb una filosofia clara de defensa dels drets dels usuaris des de la perspectiva d’una consciència col·lectiva que promou la llibertat del coneixement i la justícia social.

Aquesta última crisi financera ha demostrat que vivim en un sistema on es pretén que entre tots protegim els interessos dels bancs i de les grans multinacionals amb l’esperança que un dia ens donin treball per les engrunes dels seus guanys.

La filosofia de la cultura lliure, heretada del programari lliure, la major demostració empírica que una nova ètica i una nova empresa són possibles, ha creat ja un espai productiu alternatiu que funciona i que aposta per l’artesania on l’autor-productor no perd el control de la producció i no necessita intermediació de grans monopolis, aposta per iniciatives autònomes en relació solidària amb unes altres, per l’intercanvi segons les capacitats i les possibilitats, per la democratització del coneixement, de l’aprenentatge i dels mitjans de producció i pels guanys repartits de forma justa segons el treball.


LÒGICA ORGANITZATIVA I IMPLICACIONS POLÍTIQUES DE LA CULTURA LLIURE


Es plantejaran les aplicacions de les característiques organitzatives i democràtiques relacionades amb les experiències de la cultura lliure, les seves implicacions polítiques i el seu potencial impacte en l’organització de les institucions polítiques.

Per a alguns aspectes de la cultura lliure, entesa políticament, la web 2.0 pot ser un important aliat, fonamentalment en termes de provisió d’infraestructures fàcils d’utilitzar per als usuaris, però també quan es tracta de pressionar per una regulació de drets d’autor més racional. No obstant això en alguns altres aspectes, persisteixen tendències problemàtiques després de l’anomenada d’obertura i col·laboració, bàsicament en temes de centralizació, vigilància i nous models de manipulació.